Conte zen sobre la por
Conten que una vegada un lleó que tenia set s’apropà fins a un llac per a beure.Quan s’hi apropà veié el seu rostre reflectit a l’aigua i llavors pensà:– Vaja! El llac deu ser propietat d’aquest lleó. He d’anar amb molt de compte amb ell.
I, poruc, s’allunyà d’allà; però tenia tanta set que hi va tornar una estoneta més tard;comprovà angoixat que el lleó aquell encara era allà. Pensà en què podria fer, tenia un problema perquè sabia que no hi havia cap altre llac a prop i un altre cop marxà d’allà.
Uns minuts més tard ho tornà a intentar i, en veure que el lleó continuava allà, decidí obrir la boca i ensenyar-li les seves esmolades dents; però vet aquí que l’altre lleó va fer el mateix i es va espantar molt, tant que fugí d’allà corrents; però anava tornant al llac per comprovar si aquell lleó es cansava i marxava d’una vegada d’allà.
I va arribar un moment en el que la set que tenia el lleó era tan gran, que va decidir apropar-se a l’aigua i beure, passés el que passés. I així ho va fer.
Llavors, en posar el cap a l’aigua va comprovar com l’altre lleó desapareixia.
