El lleó que tenia set.

Conte zen sobre la por

Conten que una vegada un lleó que tenia set s’apropà fins a un llac per a beure.Quan s’hi apropà veié el seu rostre reflectit a l’aigua i llavors pensà:– Vaja! El llac deu ser propietat d’aquest lleó.  He d’anar amb molt de compte amb ell.

I, poruc, s’allunyà d’allà; però tenia tanta set que hi va tornar una estoneta més tard;comprovà angoixat que el lleó aquell encara era allà.  Pensà en què podria fer, tenia un problema perquè sabia que no hi havia cap altre llac a prop i un  altre cop marxà d’allà.

Uns minuts més tard ho tornà a intentar i, en veure que el lleó continuava allà, decidí obrir la boca i ensenyar-li les seves esmolades dents; però vet aquí que l’altre lleó va fer el mateix i es va espantar molt, tant que fugí d’allà corrents; però anava tornant al llac per comprovar si aquell lleó es cansava i marxava d’una vegada d’allà.

I va arribar un moment en el que la set que tenia el lleó era tan gran, que va decidir apropar-se a l’aigua i beure, passés el que passés.  I així ho va fer.  

Llavors, en posar el cap a l’aigua va comprovar com l’altre lleó desapareixia.  

Acompanyem els nostres fills a fer front a les seves pors.  A poc a poc, però amb seguretat i fermesa.  Així comprovaran que la majoria dels seus temors no són reals.

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència com a usuari. Si segueix navegant està donant el seu consentimient per a l'aceptació d'aquestes cookies i també l'aceptació de la nostra política de cookiesSi vol més informació, cliqui l'enllaç.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies