El lleó que tenia set.

Conte zen sobre la por

Conten que una vegada un lleó que tenia set s’apropà fins a un llac per a beure.Quan s’hi apropà veié el seu rostre reflectit a l’aigua i llavors pensà:– Vaja! El llac deu ser propietat d’aquest lleó.  He d’anar amb molt de compte amb ell.

I, poruc, s’allunyà d’allà; però tenia tanta set que hi va tornar una estoneta més tard;comprovà angoixat que el lleó aquell encara era allà.  Pensà en què podria fer, tenia un problema perquè sabia que no hi havia cap altre llac a prop i un  altre cop marxà d’allà.

Uns minuts més tard ho tornà a intentar i, en veure que el lleó continuava allà, decidí obrir la boca i ensenyar-li les seves esmolades dents; però vet aquí que l’altre lleó va fer el mateix i es va espantar molt, tant que fugí d’allà corrents; però anava tornant al llac per comprovar si aquell lleó es cansava i marxava d’una vegada d’allà.

I va arribar un moment en el que la set que tenia el lleó era tan gran, que va decidir apropar-se a l’aigua i beure, passés el que passés.  I així ho va fer.  

Llavors, en posar el cap a l’aigua va comprovar com l’altre lleó desapareixia.  

Acompanyem els nostres fills a fer front a les seves pors.  A poc a poc, però amb seguretat i fermesa.  Així comprovaran que la majoria dels seus temors no són reals.

Com criar infants feliços

Tots els pares i mares volem que els nostres fills siguin feliços, però pocs són els progenitors que practiquen amb l’exemple. Hem de pensar que nosaltres som un mirall per a ells.

Si volem que llegeixin, ens han de veure llegir; si volem que parlin bé, hem de parlar bé i si volem que siguin feliços, ens han de veure feliços a nosaltres.

No contribueix a la felicitat dels nostres fills…

Amagar-los la veritat d’allò que passa a la família per por a que pateixin. Si els pares estan en procés de separació, si una persona propera està malalta o ha mort, en definitiva, si hi ha qualsevol assumpte familiar que inquieti els pares, és importantíssim parlar-ne amb els infants.

Ells tenen un radar molt potent capaç de detectar les nostres preocupacions i si no en parlem amb ells, s’angoixen de manera desmesurada.  Parlem-ne amb ells de manera que ho puguin entendre en funció de la seva edat, però parlem-ne, perquè a més a més, així els estem demostrant que formen part de la família, que comptem amb ells i que són importants per a nosaltres.

És un error amagar-los situacions familiars difícils amb la intenció d’evitar entristir-los; compartir amb ells tots els successos de casa els proporciona els ciments adequats per anar formant una alta autoestima, autonomia i seguretat.

Has sentit parlar dels pares i les mares helicòpters?

Els pares helicòpters són aquells que estan sempre a sobre dels seus fills i que, en conseqüència els protegeixen en excés; cosa que els provoca un grapat de limitacions, gran inseguretat a l’hora d’anar per la vida i una autoestima baixa en acabar assumint que ells no poden fer la majoria de coses que els pares ja fan per ells.

Contribuir a la felicitat dels nostres fills és permetre que ensopeguin, caiguin per terra i s’aixequin per ells mateixos; que s’equivoquin i vagin aprenent ells mateixos a base de la fórmula “assaig-error”.

Quan sobreprotegim en excés un infant, li estem negant l’oportunitat de desenvolupar els recursos propis que li valdrien per ser una persona plena i feliç.   Curiosament, produeix l’efecte contrari al que es pretén.

El naixement de la papallona

Conten que una vegada una persona estava observant com una papallona sortia del capoll.
Era una situació angoixant perquè l’animal estava fent un esforç desmesurat. Aquesta persona, en veure aquest patiment, va decidir donar-li un cop de mà a la papallona i tallà el capoll perquè pogués sortir sense dificultats.

El resultat la deixà atònita: la papallona, que sortí amb el cos ple de líquid i les ales minúscules, morí als pocs minuts de veure la llum.

Què havia passat? Que l’esforç que fa la papallona en sortir del capoll, espitja el líquid acumulat al seu cos cap a les ales que, en aquest procés es tornen grans i fortes.

Afortunadament els nostres fills no moren per un excés de protecció, però pateixen un grapat de limitacions que no els permeten viure la vida amb la plenitud desitjada.

Contribueix a la felicitat dels nostres fills…

Permetre’ls que decideixin sobre coses que els afecten directament:

-Triar la roba que es posaran l’endemà. Nosaltres podem deixar-los damunt del llit dues o tres mudes diferents de roba adequada al lloc i a l’estació de l’any en que ens trobem i permetre’ls que triïn quina samarreta i quins pantalons volen posar-se.

– Decidir quina roba es compraran. És una actuació molt similar a l’anterior. Es deixa damunt el taulell de la botiga tres o quatre samarretes que nosaltres hem triat prèviament en funció del preu, època de l’any… i a l’infant se li deixa escollir una, dues o més en funció de les que es puguin o vulguin comprar.

– A l’hora d’anar a comprar menjar, també els podem permetre triar què farem per sopar o per dinar; per exemple, si pensem en fer llegum, podem preguntar-li quin fem: llenties, mongetes o cigrons; o si pensem fer verdures, quina escollim: mongeta tendra, bledes… Sempre posem nosaltres la primera orientació i després deixem que ells decideixin.

Perquè un infant sigui respectuós, el primer que necessitem és que sigui un infant respectat.  Escoltar la seva veu, permetre’l que opini en temes que afectin a la família, donar-li obligacions domèstiques en funció de la seva edat… és demostar-los que els respectem, que ens importen i que comptem amb ells.

Més coses que contribueixen a criar infants feliços

Dedicar-los temps en exclusiva. Un dia el pare i un altre dia la mare. Sortir a passejar, a jugar, a prendre alguna cosa… Això conrea el diàleg i aporta seguretat i confiança en els infants i en la relació que tenim amb ells.

Escoltar-los quan parlin i no menystenir cap preocupació seva. És cert que des del punt de vista dels adults, les preocupacions dels infants són insignificants; però per a ells no ho són pas, escoltar-los i parlar-ne amb ells fa que se sentin valorats i estimats. En definitiva, senten que ens importen.

Explicar-los allò que ens passa o que ens ha passat. Comentar amb ells el nostre dia a dia fomenta que ells també ens expliquin el seu.

Contar-los contes. Instaurar l’hora del conte a casa és regalar-nos uns minuts de benestar, comunicació i calma.  Explicar contes als infants és obrir una porta a la sinceritat i a l’alegria.

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència com a usuari. Si segueix navegant està donant el seu consentimient per a l'aceptació d'aquestes cookies i també l'aceptació de la nostra política de cookiesSi vol més informació, cliqui l'enllaç.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies